Toni Alorda

Resposta a Midelmann

tonialorda | 25 Gener, 2009 18:34

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

El President del Foment del Turisme, Sr. Midelmann, ha analitzat recentment els problemes del turisme a Mallorca i n’ha detectat un de gravíssim. No és la crisi. No és el finançament. És la llengua catalana. Segons ell, si som tan caparruts de mantenir senyes d’identitat, perdrem moltes oportunitats en el negoci turístic. Alerta, no és que els turistes no siguin atesos en la seva llengua (aquí no detecta gaires queixes), allò que els destrempa és la llengua a l’escola... i en la retolació dels carrers.

Sosté Midelmann que l’altre gran problema és que els illencs no volem turistes. I ens compara amb un país on tot els ciutadans es desviuen pels turistes, una societat oberta, tolerant: Egipte. És el model. La societat egípcia adora tant els turistes que se’ls ha de protegir... Allà els turistes estan encantats amb la llengua (i els continguts) que ensenyen les escoles (ah, i  amb la llengua del carrerer).Però, quines són les mostres que aquí s’odia el turisme? Dues, inequívoques. La primera, insistim, tenir llengua pròpia (Egipte és un país mut). La segona, demanar contenció davant la massificació. És curiós perquè això ho pensen molts i molts de... turistes. L’Organització Mundial del Turisme ha assumit límits en base a la capacitat d’acollida i la sostenibilitat. La Carta del Turisme insisteix que, per al bé del turisme, no s’ha de degradar el medi ambient ni la cultura del país. Segons Midelmann, un altre punt inacceptable és que el sistema democràtic sigui representatiu i plural, segons ell, només pot governar el partit més votat (sobretot si és el PP), mai pactes, o és una dictadura. És irresistible acudir a l’exemple d’Egipte. Allà sí que la immensa majoria dels diputats són del partit del President (i vius si no ho són, que no van de verbes...), per cert, els altres són dels Germans Musulmans...

Deixem-ho córrer. De totes maneres, sabem que en el país hi ha gent que pensa com Midelmann, però sap greu que aquest plantejament sorgeixi d’una institució com el Foment de Turisme, fundada, per cert, per uns pròcers prou reconeguts pel nacionalisme polític (em deman si Midelmann n’ha llegit res). I no s’entén que sigui la pròpia institució que ha de fomentar el turisme la que transmeti missatges tan contraproduents (i inconsistents).

Tots ens hem d’arromangar pel futur econòmic i els moments són difícils. El motor ha de tornar ser el turisme, en comptes de l’especulació. I hem d’afrontar plegats els reptes. Plegats no vol dir posar-nos a les ordres de ningú (com sembla exigir Midelmann) sinó ponderar tots els interessos en joc. D’entrada cal finançament. Si hi ha problemes de burocràcia, s’han d’afrontar. Si els nivells d’autoexigència pactats els anys 80, ara el propi sector les troba excessius, n’hem de parlar, però obertament, sense subterfugis. En tot cas, cal fer-ho des del respecte.

El que és absurd és que se’ns emplaci a deixar de ser un país per ser un decorat. Les Illes Balears són una destinació turística de rellevància mundial i ho han de seguir essent; però també són ca nostra. Malgrat els exabruptes de Midelmann, no és gens incompatible.

(article publicat a UH) 

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Can Domenge: a la fi!

tonialorda | 14 Gener, 2009 12:24

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Un altre èxit del canvi de polítiques en aquesta legislatura: A la fi s’anuncia que el Consell tornarà arrere la venda d’uns terrenys, més de 50.000 m2 per l’avinguda General Riera. Ha costat, s'ha estorbat, però en tot cas és una bona notícia. Celebrem-ho.

 

Per Nadal de 2005, vaig comparèixer a la comissió informativa que dictaminava les bases de la venda. En vaig sortir astorat: el gruix dels punts per adjudicar la finca eren el mèrit arquitectònic que havia de tenir la urbanització. El mèrit arquitectònic d’una urbanització privada (!), i les presses... De fet, el projecte genial s’havia d’elaborar en 15 dies... Ara hem sabut que Nouvel estava contractat 6 mesos abans de sortir el concurs (tal i com jo m'havia cansat de dir -i escriure-). Com que no es valorava cap proposta social: ni equipaments, ni espais verds, ni HPO, era lògic esperar que el punt clau fos el preu. Idò no. El preu, no només tenia un pes ridícul, sinó que s’establia una clàusula inaudita que taxava en 30 milions d’euros la puntuació màxima.

Casualment, era l'únic membre de l'oposició que va assistir a aquella comissió, i, immediatament, vaig denunciar l'escàndol, confiant en què PP i UM tornarien arrere; per cert que de tot d'una anàvem bastant totsols, el tema no interessava gaire, a partir d'entrar el nou any començàrem a anar més acompanyats...

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Per quŔ volem una llei del s˛l?

tonialorda | 13 Gener, 2009 17:22

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

La Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori dirigida per Biel Vicens (PSM) ha ultimat un avantprojecte de llei del sòl, ha penjat el document a la web institucional i ens conviden a fer propostes. És una bona pensada.

Sé que són pocs els que es poden enfrontar amb més de tres-cents articles d'una llei espessa, però segur que tots els que ho facin poden fer aportacions de profit. I, tantmateix, tot i el seu interès, no crec que siguin les reflexions dels entesos les que tenguin major interès.

El debat d'una llei que fa vint-icinc anys que esperam, ha de ser una oportunitat per plantejar-nos els problemes territorials que patim, com a país i com a ciutadans: la saturació, la burocràcia, el veïnatge i la convivència, el vorera de mar, els espais protegits i el sòl rústic, el paisatge i la natura, l'especulació, la necessitat d'habitatge, la necessitat de sòl a preus raonables per a l'activitat econòmica, la reconversió i els usos turístics, el sòl i la crisi, la contaminació (les diverses contaminacions), la qualitat de vida, els cotxes, el transport públic, la sostenibilitat, etc, etc. En matèria de disciplina, de gestió, de planejament. Quines mesures són necessàries i quines excessives. No són preguntes tècniques, sinó polítiques, tothom hi té el seu parer. Cal escoltar-lo.

  (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Atacs a la ratonera de Gaza

tonialorda | 08 Gener, 2009 18:08

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Si un conflicte és envitricollat i mal d'embestir és el de Palestina-Israel. Tanmateix, avui, la crueltat en la repressió israeliana (l'atac a l'escola de Nacions Unides és un supòsit incontestable de crims contra la humanitat) fa imprescindible en una reacció internacional per aturar la massacre i per afrontar la resolució justa d'una "guerra" que dura dècades i dècades i no se li veu un final. 

El to que adopten les manifestacions de suport al dolor palestí a Occident, i la novetat de la nombrosa presència de musulmans, també ha suscitat un devessall d'opinions sobre els missatge que transmeten. Per mi, es va fent un pas perillossíssim la tesi de guerra (de moment crash en comptes de war) de civilitzacions que, sense una originalitat excessiva, han popularitzat uns cenacles intel·lectuals conservadors.

Avui Ultima Hora em publica un article al respecte que vos deig tot seguit 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent