Toni Alorda

MÚs sobre eleccions europees

tonialorda | 21 Desembre, 2008 16:43

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Mantenint les tesis dels primer post com a base (el trobareu més avall), vet aquí el meu parer sobre els comentaris rebuts:

1ra.- Un dels punts febles dels moviments d’alliberament nacional són les seves mancances en enteses internacionals. La crítica de localisme i d’insolidaritat, que resulten tan contràries als nostres ideals, assoleixen molta credibilitat quan s’analitza la dificultat d’aliances per defensar arreu del món punts de vista federals, solidaris i a favor de la biodiversitat cultural-nacional. En el cas concret de la UE, per decebedora que hagi estat la seva deriva, seguim essent convençuts europeistes, disposats a un nivell d’integració molt superior al que tenen avui els Estats (tot i que el jacobinisme de l’Estat-nació ha fet molts de partidaris entre nosaltres, més dels que ens haguéssim pensat mai, però si entr per aquest viarany em duria massa enfora...).

Per això, mantenc que seria molt positiu un gest com el de presentar-nos, a nivell europeu, en unes soles sigles. I, més enllà de la conjuntura electoral, fer un esforç per reforçar (i compartir) vincles diplomàtics que ens permetin desplegar les nostres aportacions polítiques en tots els nivells de decisió institucional (inclòs, naturalment, l’Estat).

2n.- Amb una circumscripció de 50 diputats (fins i tot de 54), estam parlant de ser o no ser al Parlament Europeu, vet aquí el dilema. És cert que unes eleccions tenen aspectes pedagògics i d’afirmació que van més enllà dels resultats, tant en vots com en escons, però, d’entrada, sembla intel·ligent adequar les candidatures a cada llei electoral. Si un dia, s'estableix un sistema majoritari, bé que ho haurem de repensar-ho tot.

3r.- Sobre València, som més optimista sobre els percentatges de l’esquerra nacionalista. Segons Amadeu, l’esquerra nacional no arriba al 0’5% dels vots (0’35% dels electors), els resultats d’Esquerra a les autonòmiques (07). No sé quina part del 8,14% de Compromís són del Bloc, però no tenc cap dubte que aquests representen el nacionalisme progressista del país. En tot cas, són resultats que ens obliguen a la reflexió i no compartesc les conclusions de n'Amadeu.

Naturalment, David, jo voldria coincidir amb el Bloc, de fet, voldria lligar la meva sort a la seva amb vincles ferms i duradors,  lligams com els que hem tengut fins a dia d’avui, però som conscient que el camí que han emprès els partits del Principat són pur dissolvent per a les estratègies de col·laboració política en els Països Catalans. En aquest sentit, el meu anàlisi és diametralment oposat al d’Esquerra, tanmateix, no crec que ningú pugui demostrar a l’altre qui va bé, ni tan sols des de quins paràmetres s’ha d'avaluar.

En tot cas, la rellevància d’aquest debat, i, de retruc, sobre les relacions entre Esquerra i el PSM, o les conseqüències del pancatalanisme, o com queden Mallorca i les Illes Balears en una operació GALEUSCAT, o, en general, la política nacionalista als Països Catalans, mereixen una reflexió específica, tot i que tots sabem, com a mínim ho intuïm, que es tracta de qüestions que són al moll de l’os d'aquest debat.

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Matisacions sobre la resposta a Miquel Nadal

tonialorda | 15 Desembre, 2008 13:09

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Avui el DM publica unes declaracions que em demanaren sobre l'entrevista a Miquel Nadal (UM) que havien publicat diumenge i en les quals Nadal advertia de la possibilitat d'una moció de censura amb el PP. Un dels missatges s'ha transmès just a l'inrevés de com ho vaig dir, així que aprofit aquest blog per corregir-ho:

1r.- Sí vaig dir que és habitual que UM recordi el seu paper de frontissa i que no em sorprèn (no hauria de sorprendre a ningú) que reivindiqui els acords amb el PP (són molts d'anys!). És lògic i és bo que tothom ho tengui present.

2n.- Vaig matisar que entenc que no era una advertència de moció de censura, com a mínim per ara, i, de fet, així mateix ho precisava el propi Nadal en les seves declaracions (en especial les publicades pel Grup Serra el mateix dia), i, per tant, es tractava bàsicament de cridar l'atenció i un recordatori del rol d'UM.

3r.- Però el DM m'atribuïa la idea que trobava/trobàvem que UM tenia massa pes, just al contrari, jo vaig declarar que comprenc la valoració que feia Nadal de què la negociació no va ser satisfactòria. De fet, trob que, més enllà del profit que en tregué el PSOE dels termes del pacte, la seva praxi, amb la coartada institucional que aporten els rols de les presidències, procura minimitzar el paper dels socis. Aquest punt s'ha girat damunt davall.

Tanmateix, som plenament conscient que aquesta coincidència és parcial. Al cap i a la fi, Miquel Nadal (en la línia tradicional d'UM) no demana més paper pels socis del PSOE, sinó només per a UM, fins i tot si és a costa del PSM i el Bloc (millor i tot).

 

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Les eleccions europees

tonialorda | 12 Desembre, 2008 20:31

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Europa no s’acosta als ciutadans, s’allunya. De fet, ha esdevingut la coartada per imposar polítiques neoliberals per les quals ningú dóna la cara, posem només per exemple la Directiva Bolkenstein o la de les 65 hores setmanals, o tan enfora de la realitat que regulen, que en desconeixen les conseqüències (o els hi són igual), com ara la directiva que posa en escac els correfocs i espectacles de gegants i dimonis d’arreu dels Països Catalans.

Europa no evoluciona cap a un Estat federal amb identitat pròpia, amb política exterior i de defensa pròpia, un Estat referent mundial del benestar social, la democràcia i els drets humans. Segueix i es consolida l’Europa de l’euro i dels Estats. Per això, és necessari aprofitar la cita electoral europea per treballar (i fer pedagogia) per l’Europa que volem, una Europa veritablement unida i diversa, orgullosa de la seva pluralitat d’identitats, cultures i llengües, i fidel als principis de subsidiarietat i proximitat en l'exercici del poder polític.

El PSM participa en un partit europeu que defensa aquests principis, l’Aliança Lliure Europea, per tant, resulta molt raonable que afrontem plegats la campanya electoral. Que un partit europeu que creu en l'Europa federal es presentés arreu, amb el seu propi nom, seria en si mateix un missatge polític potent. I, tanmateix, no és fàcil. La circumscripció és estatal i de tots és coneguda l’enorme (incomprensible) dificultat del nacionalisme progressista per unir forces i treballar conjuntament, a l’Estat i fora de l’Estat. Veurem si aquesta vegada serà possible que tota l’esquerra nacionalista i ecologista compareixem units. Jo ho voldria. 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (5). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

La Constituciˇ i la Rep˙blica federal

tonialorda | 06 Desembre, 2008 18:25

| del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat twitter.com

Una de les dades més rellevants sobre el trentè aniversari de la Constitució és l'enorme percentatge de ciutadans que troben que s'ha de reformar.  És una dada especialment remarcable si recordam que no fa gaires anys els sacerdots constitucionals anametitzaven tots aquells que insinuaven la possibilitat sacrílega d'una reforma.

L'any passat, aprofitant declaracions d'Antich i Francina Armengol vaig plantejar que el Parlament de les Illes Balears promogués una reforma de la Constitució per fer d'Espanya un Estat federal. No precisava que els Estats havien de tenir el dret a decidir, per tant, en principi, havia de ser admissible dins el discurs oficial del PSOE. Però el PSIB-PSOE, en base a l'acord que exigeix el consens dels socis de govern per plantejar iniciatives en el Parlament, va negar el placet a la iniciativa. Per què no em va venir de nou? 

 (Segueix)

Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent