Toni Alorda

PP i UM s'han reunit. Han volgut deixar clar que no era una visita de cortesia sinó de dos ex-socis que poden tornar aliar-se en qualsevol moment.

UM reivindica la seva vocació de frontissa avant toute chose, de governar sempre (amb qui, és anecdòtic) i sense que els continguts siguin mai un estorb massa feixuc. Tots dos reivindiquen els acords i les polítiques del passat.

Però Miquel Nadal ha volgut aprofitar per recuperar un altre missatge molt car a UM: que, per a ells, només hi ha dos interlocutors: PP i PSOE, els altres... no ho paguen.

En una reunió insòlita, ahir el PP va voler visitar la seu del PSM. En la conversa surt com a punt en el qual ens convendria coincidir tots, el finançament autonòmic (i el local). No entram a recordar què ha fet el PP quan ha pogut i el seu discurs antiautonomista (finezza hospitalària i cants al futur).

Al mateix temps, ahir mateix, Ana Mato diu en nom del PP, del de veres, el de Madrid, que, en temps de crisi, millor no tocar res de la fórmula de finançament.

Per paga, Solbes tampoc aclareix res, però apunta que el nou escenari haurà d'esperar a la possibilitat d'afegir recursos i no passa per redistribuir els actuals. Això sí el PSOE reconeix que Balears ha estat i és maltractada. Quin consol.

És per demés. Mentre els partits més votats de les Illes Balears siguin PP i PSOE i estiguin entregats a les consignes madrilenyes ho tenim ben cruu perquè l'Estat ens tengui en consideració.

Però bé, no afluixarem, juguem les cartes amb intel·ligència i fermesa: aquesta vegada ha de pagar la pena. Ens hi jugam molt (més i tot que millores en els serveis i la dignitat d'un tracte just).

El Govern anuncia ajudes (BOIB de 17 de juliol) a les mares amb fills fins a 8 anys.

La mesura i els recursos són europeus (FSE), i els plantejaments d'Europa ens tenen perplexos: la condició per optar als 1.500 euros anuals d'ajuda és contractar un treballador de la llar a jornada complerta.

No unes hores, no una empresa, ha de ser una persona demandant de treball i l'has de contractar 8 hores diàries. La pregunta que em faig és senzilla: qui té una casa que requereixi la feina d'un treballador de la llar a 40 hores setmanals? És el perfil social que hem d'ajudar?

La publicació de les balances fiscals converteix en veritat oficial el que fa anys que denunciàvem sobre la magnitud de l'espoli que sofrim. Fa tant que ho deim, que rescat un article publicat fa un parell d'anys a UH. Desgraciadament, la referència a les vaques magres sona a premonitòria en aquests temps de crisi: 

Solidaritat, expoli i vaques magres   

És sabut, fins i tot reconegut, que la diferència entre el que aporten les Illes Balears a l'Estat i el que se'ns retorna és d'uns 3.000 milions d'euros anuals. 3.000 euros per hom. Són magnituds d'espoli. Com que encara n'hi ha que el neguen, potser siguin útils algunes dades per fer-se una composició de lloc.

La deriva provocadora que han engegat els del "Manifiesto en contra de la lengua catalana" (perdonau si ara no record si el nom és ben bé aquest, en tot cas, la inteció sí) agafa viaranys inquietants, aclaridors, però inquietants. Ara fins i tot ens amenacen amb el que ens guanyam les sopes.

Que una trentena d'empreses del món turístic, dites Mesa del Turismo, diguin desbarats de proporcions gegantines com que el futur turístic de les Illes Balears està compromès per tenir una llengua pròpia, és un bot qualitatiu a tenir present. Ara resulta que la gent no va a Dinamarca perquè parlen danès, o a la Xina perquè parlen xinès. I si van a Castella (tot i que no tant com a les Illes Balears) és perquè allà hi ha una llengua preciosa, el castellà (coneguda i apreciada per tots els alemanys del món). Per l'amor de déu!

Som una potència turística mundial, respectada arreu. Una destinació de prestigi inqüestionat. I, sí, som mallorquins, i parlam en català des de fa segles, què passa? Ens hem de disculpar? I és clar que no. No en faltaria d'altra.

Em confès un dels descontents de l'acord del Consell de modificació del Pla Territorial de Mallorca, tot i que hem d'entendre que just és una passa i que des del PSM i el Bloc malavejarem per anar més enllà durant aquesta legislatura: revisar de ver el Pla Territorial, i, de manera ineludible, les ART de Son Crever, Sa Ràpita i Llucmajor. Tanmateix, el PP ha tengut el detall de recordar-nos, i amb quina cruesa, el model al qual ens enfrontam.

L'amenaça de querella criminal contra els consellers que votin a favor de preservar un indret de la Serra de Tramuntana, a l'entrada de Lluc, té la virtut de mostrar, amb més claredat que mil discursos, la distància còsmica entre dos models del que ha de ser Mallorca: A uns els investiga la fiscalia per reclassificacions de terrenys inversemblants, amb informació i tracte de favor, cercant comissions per si s'han "repartit" les sucoses plusvàlues que podrien generar decisions urbanístiques o de contractació pública. Als altres se'ls amenaça per protegir un alzinar de la Serra sense que ni tan sols es sospiti que els hi hagi pogut comportar cap enriquiment personal.