El golf de Son Saletes i el viu del Conseller
|
Ho paga reparar en la tramitació del golf de Son Saletes, entre els termes de Sencelles i Binissalem, no només pel fet en si d'un altre camp de golf per afegir a la vintena llarga que hi ha a Mallorca, aquest en zones de conreu del Pla, sinó també per fer-se una idea de com està disposat el PP a forçar procediments. Potser és una mostra del que entenen per seguretat jurídica, potser de la picardia d'alguns que se troben molt espavilats i, en tot cas, una reflexió de la importància de qui té o no té el govern i d'allò de l'oli i el mànec de la pella. Però anem al cas.
La qüestió és que fa anys que un dels caps del PP de Sencelles, Don Ventura Rubí, mou per aconseguir el permís d'un camp de golf a la finca de Son Saletes, però l'ajuntament de Sencelles, d'ençà que no hi governa el PP, no el vol; com tampoc el volen a Binissalem (aquí, el PP inclòs). Així que, quan el projecte va arribar a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), aquesta va suspendre l'emissió d'informe (2009), perquè l'ajuntament l'havia advertit que havia suspès llicències de camps de golf mentre tramitava una modificació de NNSS per prohibir-los en tot el terme municipal.
I, efectivament, l'ajuntament de Sencelles ha tramitat la modificació de NNSS i ara, per a l'aprovació final de la Comissió Insular d'Urbanisme només està pendent d'un informe... el de la mateixa CMAIB que havia suspès la tramitació del camp de golf.
L'informe de les NNSS és un pur tràmit perquè ¿quin impediment ambiental hi pot haver en deixar terrenys de conreu en comptes de destinar-los a camps de golf? Bé, idò, malgrat el PP ha dit que desencallaria tots els expedients de la CMAIB, aquest, s'enreda.
Mentrestant, Don Ventura, arran del canvi de govern, va demanar a la CMAIB que continués la tramitació. El setembre ho demana i l'octubre ja té l'informe favorable (tot i que no el publica fins el boib de 7 de gener...)
És a dir, la CMAIB té sobre la seva taula dos expedients sobre Son Saletes, en un el promotor demana un camp de golf; en l'altre, l'ajuntament tramita la prohibició de camps de golf. Si les informa el mateix dia i els envia a la Comissió insular d'Urbanisme, aquesta aprovarà les NNSS i denegarà l'interès general del camp de golf. Però, contra tota lògica (contra tota lògica en un sentit institucional i de sentit comú, vull dir), el PP dóna el placet al golf i entretén les NNSS. Ara l'expedient del golf ja és al Consell: si segueixen la mateixa dinàmica, podria passar que es concedís l'interès general i, al camp d'un temps (suposadament poc), s'aprovarien les NNSS que el prohibeixen!
Ells se deuen trobar molt vius, però tot plegat fa empegueir.
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (3). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Llibertat, igualtat, oficialitat i mentires del PP
|
Un dels retrets més contundents contra l'exercici de la política, i una de les causes principals del seu descrèdit, és la manca de credibilitat dels càrrecs públics. Tot el que està transcendint sobre els casos de corrupció mostra fins a quin punt és justificada la desconfiança, com, a un altre nivell, la rapidesa en què els nous governs es desdiuen de totes les promeses de la campanya electoral: el PP que havia de baixar impostos i ens havia de treure de la crisi, puja impostos i bat rècords de desocupació.
Això sí, quan el PP vol bravejar de complir programa, acut als compromisos contra l'oficialitat de la llengua catalana, però això i tot ho fan amb arguments falsos, que no aguanten la més mínima crítica des de la pura racionalitat, com insistir en justificar les mesures en la igualtat de les dues llengües oficials, en la llibertat o en la captació de "grans professionals".
1.- La igualtat de les dues llengües oficials.
La igualtat té una certa facilitat per tractar-se des de la vessant lògica: es tracta d'analitzar un dels termes de la igualtat i comparar-lo amb l'altre. Per exemple: Si l'article 3 de la Constitució estableix el deure de conèixer la llengua castellana, no dels funcionaris, de tots els ciutadans, sembla bastant incontestable que la premissa de la igualtat en les conseqüències de l'oficialitat del castellà i el català ens condueix al deure de coneixement de la llengua catalana.
Així mateix, la conjunció de la normativa sobre funció pública i la normativa sobre títols acadèmics garanteix que tots els treballadors públics de l'Estat coneguin la llengua castellana. De fet, és impensable un sistema institucional on els treballadors públics no hagin de conèixer la llengua del país. En tot cas, el sil"logisme és senzill per extreure que cal fer respecte de l'oficialitat de la llengua catalana per garantir la igualtat de les dues llengües oficials.
El fet que no hi hagi cap funcionari a les Illes Balears que no sabi castellà i sí que n'hi ha que no saben català (oral o escrit) duu contínues situacions de desigualtat, que coneixem bé tots, les quals solen resoldre's amb el canvi de llengua per part de l'usuari davant l'administració (perquè també tots els usuaris catalanoparlants saben castellà, ja se'n cuida el sistema de garantir-ho...).
Però és que hi ha molts d'espais públics (sempre parlam d'espais públics) on la igualtat de les dues llengües no es respecta i, contrariant el seu eslogan sobre la igualtat de les dues llengües, el govern del PP no hi fa res.
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Contra la macroampliació del moll de Son Serra de Marina
|
.jpeg)
Dins la dinàmica que ha engegat el PP (Bauzá-Delgado) de reemprendre la urbanització del litoral, hi destaquen els ports esportius. A Son Serra de Marina, el Club Nàutic planteja passar dels 128 amarraments actuals a més de 400. Vet aquí la foto de l'IDEIB amb la delimitació del LIC (retxat damunt la mar).
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
Sobre l'enterro de la llei de normalització lingüística
|
"Infàmia i vergonya eternes per als malvats que lloen la llengua dels altres, menyspreant la pròpia" . Són paraules de el Dant al Convivio, de quan Llull forjava el català literari.
Set segles després, mentre vivim un moment social i econòmic dur, amb rècord històric de persones sense feina, el Govern que havia promès treure'ns de la crisi, s'entretén (ens vol tenir entretenguts) fent llenya de la llei que ha marcat el consens lingüístic democràtic, la llei de normalització lingüística, votada per unanimitat la primera legislatura. I ho fa d'estranquis, en una disposició d'una llei que modifica la llei de funció pública, aprofitant que no hi té res a veure, preveu la castellanització dels noms tradicionals de pobles i carrers, i regula el paper de les llengües oficials.
Objectiu: degradar l'oficialitat del català i minar la seva condició de llengua pròpia, l'aigualeix fins fer-li perdre tot el gust. El PP troba que el català ha avançat massa, massa per la funció que ells li assignen. Així que Bauzà li barra el pas i dificulta que la llengua i la cultura del país juguin amb naturalitat el seu paper d'enriquir i vertebrar la cohesió social; just al contrari, introdueix crispació i justifica i fomenta la segregació en dues comunitats lingüístiques: la dels que sabem les dues llengües oficials, i la dels que només volen sabre castellà. Una pregunta senzilleta: en aquest model, quina llengua serà la de trobada d'aquestes dues comunitats? El PP respon: totes dues... i se xapen de riure.
(Segueix)Posted in General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent