Toni Alorda

L'amic Mateu (comentaris al darrer post sobre les europees) ens convida a una reflexió sobre la situació de l'esquerra del país. Coincidim en els dos punts centrals:

1r.- La "implosió" de l'esquerra nacionalista a Mallorca és un despropòsit (no hi ha lloc per a tantes ofertes).

2n.- El PSOE (el bipartidisme) pot menjar-s'ho tot.

I ens demana que en prenguem consciència i ho evitem.

Mateu, en tenc plena consciència, cosa distinta és que encertem a reconduir-ho.

Personalment, aspir a un partit amb vocació popular, no testimonial, ni gairebé testimonial, sinó que pugui trencar l'hegemonia de PP-PSOE, i vull està aliat, confederalment, amb l'esquerra nacionalista dels PPCC (no puc acceptar de cap manera que se'ns negui aquesta relació), i més enllà, vull relacions confederals arreu. Com tu? Com és evident, crec que l'instrument és el PSM-EN i les seves federacions, i que qüestionar-ho no contribueix a l'objectiu pretès, tanmateix, estic obert a confluir en qualsevol fórmula, sempre que doni prou garanties de ser millor per assolir les nostres fites fins al punt de compensar els perjudicis evidents que comporten les marques noves. És possible? Idò endavant. Ara, si no és possible, s'ha de continuar treballant, i, mentre cercam alternatives, no dar voltes interminables a una sínia... que acabarem marejats.

I, mentrestant, fer el possible perquè ningú faci servir la "implosió" com a motiu per quedar a ca seva, o per afluixar el compromís (en què sigui en grups independents) o... d'excusa per passar-se al PSOE, o a la dreta mallorquina.

De tot això en parlarà el PSM durant el 2009

Conten que quan els romans conquistaren Jerusalem, mantingueren una, i només una, de les murades que envoltaven el Temple com a recordatori sempitern de la derrota. Els jueus hi han pregat i gemegat durant segles. Els motius de Pere Rotger per fer-nos el cèntric Mur del Born són més prosaics: li convenia a un supermercat...

Li convenia a un supermercat! 

Centenars de ciutadans d'Inca es manifestaren davant la paret que s'ha aixecat damunt el carrer (ho dic bé, no a una banda del carrer sinó damunt), és un fet sociològicament digne de remarcar, a Inca i a Mallorca: no en trobareu gaires de concentracions reivindicatives d'èxit per una qüestió local.  

Però és que a Inca la murada del Mercat Cobert ha caigut com una llosa. Com una ofensa.

Avui, mirant des de l'enterimat la plaça plena, he vist el canvi de govern municipal el 2011.

Si s'escolta prou la gent, si feim feina amb empenta i ganes, si no es defrauda, naturalment. En tot cas, és a l'abast, és molta la gent, disposada a sortir al carrer, que en fa un clam. I molta gent, a ca seva, que ho veu amb simpatia, necessari. Per això, perdonau que ho torni dir:

Avui, mirant la plaça plena, he vist el canvi de govern municipal el 2011.

El bipartidisme creix a les Illes  Balears, la dreta guanya a Espanya i Europa, però veig, en els comentaris del post anterior, que el que pica als visitants és l'absurda situació del nacionalisme progressista del país. Parlam-ne.

Em diu en Pere, com si fos una amenaça, que els votants pensen i recorden. Ho tenc claríssim i em sembla magnífic. Pensem idò, d'entrada, en el percentatge tan elevat de mallorquins que no va votar (i ho trob ben normal) o vota PP i PSOE.  Després, en si el nacionalisme d'esquerres actua de la manera més intel·ligent o no. I, per favor, que tothom ho recordi. Que hi pensi i que se'n recordi.

L'esquerra nacionalista ha obtingut els pitjors resultats en tota la història d'eleccions europees: els pitjors. Només el cofoisme i la manca d'ambició poden explicar que ERC i Entesa els interpretin com a bons, esperançadors, consolidadors, etc. Patètic. Idò jo no, més tost trob que confessen els límits que ells mateixos veuen a la seva oferta. En el PSM creim que els nostres resultats de 2004 eren molt xerecs (i així ho diguérem, se'n recordaran els d'Entesa) i això que varen ser millors i quedàrem tercers! Ens animàvem sabent que una part dels votants no havia volgut votar CiU (pactada en aquell moment amb el PP) i havia dat suport a la llista encapçalada per ERC, era comprensible. A més, naturalment, del mal moment del PSM, que confiàvem que, si arreglàvem la divisió interna (no fou possible) podríem repuntar per tornar als resultats de feia 10 anys i...

Però, i ara, on són els 17.000 vots de l'esquerra nacionalista el 2004? O del 94? (no seria raonable parlar dels més de 30.000 del 99). Durant les negociacions, ERC-Entesa partien d'un mínim que ja tenien 10.000 vots sense el PSM (els d'ERC '04 més la part del PSM '04 que "corresponia" a Entesa), on són? I això que el PSM no els ha disputat. És bo pensar que el 2004 va ser un gran any i el 2009 "havia de ser" pitjor? Jo crec i vull pensar que no. En tot cas, no és una anàlisi gaire autocrítica...

En aquesta plàcida no campanya electoral (Caballero dixit) poca cosa surt del guió més previsible, tret de la no presentació del PSM.

Sap greu no presentar-te a unes eleccions i encara haver de sofrir que, qui t'ha vetat per provincianisme de partit, ho negui de manera barroera. Bé, el candidat d'ERC diu que no en sap res, i que li sap greu... No, si els escoltes, sembla que ningú ha vetat el PSM i tothom volia que hi fóssim... Però no va dir Lladó que en aquestes eleccions els vots del PSM eren prescindibles? Talment ho devia pensar Puigcercós. Estadistes. Se'n diu nacionalisme europeista i compromès. Tanmateix, sabem bé qui volia que hi fóssim i a qui no li feia cap il·lusió des del primer dia. Massa cinisme pel meu fetge.

De totes maneres, i em plagiaré un article que publica avui l'UH, és just reconèixer la baixa qualitat democràtica d'unes eleccions que no elegeixen realment un Govern i un President, ni tan sols un legislatiu de bon di ver... I la gent se'n tem.